Itinerari

1. El centre històric

El Molí de Soldevila

L’existència de molins fariners a l’entorn de la Seu d’Urgell és documentada des del segle XII, tot i que segurament era anterior.

Veure punt d’interès

Església de Sant Agustí

A partir del segle XVI, els frares agustins assumirien les tasques assistencials documentades al voltant d’un hospital de leprosos que es trobava als afores de la Seu d’Urgell des del segle XIII.

Veure punt d’interès

Església de la Immaculada

La façana principal de l’antiga església de la Immaculada tanca per ponent la placeta de les Monges, situada per sobre de la plaça del Carme.

Veure punt d’interès

Cal Serrano

Cal Serrano és un dels edificis més destacats del gòtic civil de la Seu d’Urgell, que podríem datar al segle XIV, com ca l’Armenter i cal Roger, que s’aixeca a la cantonada del carrer Major amb el carrer de Santa Maria.

Veure punt d’interès

El carrer Major

Cal Tarragona va pertànyer a una de les famílies més influents de la Seu a finals del segle XIX començaments del XX.

Veure punt d’interès

Mesures, mercats i artesans

Les mesures de gra estan ubicades als porxos del carrer Major, a tocar de la seva confluència amb el carrer Capdevila.

Veure punt d’interès

Espai Ermengol

L’Espai Ermengol està ubicat a cal Mossèn Poldo, un dels edificis porticats que defineixen el tram inicial del carrer Major.

Veure punt d’interès

Claustre de Sant Domènec

Vinculat al convent de Sant Domènec, el claustre està construït en un estil clacissista que caldria datar cap al segle XVIII. Està configurat per quatre galeries de set arcs de mig punt sostinguts per columnes dòriques. Després de la desamortització de 1837 el convent i el claustre esdevindrien l’antic jutjat i la presó; i el claustre n’esdevindria el pati dels presoners.

Veure punt d’interès

Església de Sant Domènec

Fins ben entrat el segle XIX, l’església de Sant Domènec formava part del convent dels dominics de la Seu d’Urgell.

Veure punt d’interès

L’Ajuntament i la plaça dels Oms

La Plaça dels Oms és un espai de gran simbolisme en la vida ciutadana de la Seu d’Urgell, amb la Casa de la Ciutat tancant-la per llevant i l‘impressionant cos catedralici pel sud.

Veure punt d’interès

Portal d’Andorra. Muralles

El Portal vell d’Andorra es el principal vestigi que es conserva de l’antic conjunt de muralles i reductes fortificats que van protegir i encerclar la Seu d’Urgell. És una portalada en arc apuntat, que comunica el carrer dels Canonges amb el carrer Major.

Veure punt d’interès

La Plaça

L’extrem nord del carrer dels Canonges es coneixia al període medieval amb el nom de “La Plaça”, cosa que defineix la seva funció com espai de mercat.

Veure punt d’interès

Cal Roger

Junt amb ca l’Armenter, és un dels edificis més notables del carrer. Està situat entre mitgeres i té planta baixa i tres pisos.

Veure punt d’interès

La comunitat jueva

A partir del segle XIII, la comunitat jueva de la Seu d’Urgell va esdevenir una de les més pròsperes del Pirineu català.

Veure punt d’interès

Ca l’Armenter

Edifici cantoner de notables dimensions, ubicat en la confluència del carrer dels Canonges i el de Sant Just, i amb la planta baixa porticada a la façana del carrer dels Canonges, amb quatre columnes de secció octogonal que sostenen els embigats de fusta sobre els que s’aixequen els pisos superiors.

Veure punt d’interès

Carrer dels Canonges. Un carrer de menestrals

A l’edat mitjana, en un moment d’expansió demogràfica i econòmica al Pirineu, el nucli de la Seu d’Urgell s’articulava a través de l’eix que actualment configura el carrer dels Canonges.

Veure punt d’interès

Palau Episcopal i el seu entorn

Durant l’edat mitjana, els bisbes urgellencs anaren canviant la ubicació de la seva residència d’acord amb les circumstàncies de cada moment. Avançat el segle XIV, van construir el nucli del que seria l’actual palau al sector de llevant de la ciutat.

Veure punt d’interès

Plaça del Deganat

L’edifici del Deganat, de planta rectangular, està adossat a l’església de Sant Miquel, i tanca el claustre de la catedral pel sector del migdia.

Veure punt d’interès

Sant Ermengol

Durant els seus 25 anys de pontificat, va ser un gran promotor d’obres eclesiàstiques i civils, com ara la tercera catedral de la Seu d’Urgell, l’església de Sant Miquel i nombrosos ponts i camins que van dinamitzar el territori. Encara no havien passat deu anys d’aquesta mort singular que el bisbe Ermengol ja era venerat com a sant per part dels mateixos habitants de la Seu que l’havien admirat en vida.

Veure punt d’interès

Església de Sant Miquel

L’actual església de Sant Miquel, dedicada fins el segle XIV a sant Pere, és el darrer vestigi de l’activitat constructiva del bisbe Ermengol a la Seu d’Urgell durant el segle XI.

Veure punt d’interès

El Beatus

El Beatus de la Seu d’Urgell és una peça excepcional, de valor incalculable. Es tracta d’un manuscrit del segle X, profusament decorat amb miniatures de gran vivesa cromàtica i de gran contingut simbòlic, del qual se’n conserven 239 folis.

Veure punt d’interès

Museu Diocesà

El Museu Diocesà d’Urgell agrupa un interessantíssim conjunt artístic procedent de les diferents parròquies del bisbat d’Urgell. Les peces exposades comprenen un període que va del segle X al segle XVIII.

Veure punt d’interès

Els constructors

Grans carreus de granit, extrets de canteres properes a la Seu i, en alguns sectors de l’edifici, combinats amb carreus de gres vermellós, basteixen un edifici massís que, en determinades circumstàncies, ha fet també les funcions de fortalesa.

Veure punt d’interès

La Catedral

La catedral de Santa Maria és un gran edifici de planta basilical, amb tres naus cobertes amb volta de canó la central i amb voltes d’aresta les laterals, capçades a llevant per un potent transsepte, els braços del qual sobresurten en planta i són rematats per dues massisses torres de secció quadrada als extrems.

Veure punt d’interès

Cal destacar les extraordinàries dimensions de l’interior del temple amb les tres naus que organitzen l’espai interior, les alçades de les quals semblen el preludi d’una verticalitat que no es faria habitual als temples catalans fins un segle més tard. Són Igualment es rellevants el claustre i l’església de Sant Miquel. Des del claustre podem accedir també al Museu Diocesà d’Urgell, l’equipament museístic més rellevant de la ciutat que compta amb una col·lecció articulada per peces procedents de les parròquies de tot el bisbat d’Urgell. La visita al Museu Diocesà permet accedir a espais tan especials com l’església de la Pietat, coberta per un delicat enteixinat d’aires platerescos. Dins del Museu Diocesà cal destacar, com a peça singular, el Beatus de la Seu d’Urgell, un manuscrit il·luminat del segle X, amb comentaris sobre l’Apocalipsi del Beat de Liébana . Un cop fora del conjunt catedralici, podem continuar amb aquest itinerari resseguint el perímetre exterior de la catedral. Flanquejarem la gran torre ortoèdrica al nord del conjunt i per plantar-nos davant de l’absis central, que representa la culminació de la tècnica arquitectònica que va guiar la construcció del conjunt. Atesa la seva singularitat, aquest és un bon punt per parlar de les persones que van impulsar la construcció de la catedral actual, bàsicament el bisbe Ot, que va ser el seu promotor, i Ramon Lambard, un dels seus mestres d’obra i el més conegut arran del singular document del seu contracte. A partir d’aquests personatges ens podem aproximar la problemàtica de la construcció en època romànica, els criteris estètics, la talla de pedres en el primer i en el segon romànic i les estratègies constructives. La construcció d’una catedral era un projecte complex i molt costós, que podia perllongar-se durant diverses generacions i patir els efectes de circumstàncies alienes a la pròpia construcció. En el cas de la catedral de la Seu, per exemple, l’empresa constructiva va experimentar els efectes del saqueig i les destruccions produïdes en el context de l’atac orquestrat pel comte Ramon Roger de Foix l’any 1196, que fa implicar la finalització sobtada de les obres.. Abans de continuar, val la pena treure el cap al Parc del Cadí, des d’on podem contemplar el magnífic paisatge de l’horta de la Seu, matisat pel proper Parc del Segre i coronat per la serra que dóna nom al parc i que és un veritable símbol de la capital urgellenca. A continuació seguirem fins a l’església de Sant Miquel . En aquest indret cal recordar una figura cabdal en la història de la Seu d’Urgell, el bisbe Ermengol, elevat als altars als pocs anys de la seva mort i esdevingut el patró de la ciutat. El bisbe Ermengol, reformador de la vida eclesiàstica de la seva diòcesi, vencedor dels sarraïns de Guissona i pledejador incansable a favor de la seva catedral, també va ser un constructor prolífic, amb l’impuls de grans obres eclesiàstiques i civils. Entre les primeres, destaca la promoció del nou conjunt catedralici de la Seu, que havia de substituir l’antiga catedral carolíngia, del qual ens resta, precisament, l’església de Sant Miquel, la plasmació més reeixida de l’arquitectura del romànic llombard de la ciutat. El flanc de migdia d’aquesta església delimita la plaça del Deganat, una placeta que  deu el seu nom a l’edifici del Deganat, amb una curiosa història recent que el va convertir en seu del Govern provisional de la Regència d’Urgell durant el Trienni Liberal i que tanca pel sud tot el conjunt catedralici, junt amb l’església de Sant Miquel. Actualment, les seves dependències formen part del Museu Diocesà d’Urgell.  Al costat oposat de l’absis de Sant Miquel, l’antiga església dels Dolors, de grans dimensions i d’una modesta factura del segle XVIII, ha estat recentment restaurada per acollir les moderníssimes dependències del nou Arxiu Diocesà i Capitular de la Seu d’Urgell, un dels arxius principals de Catalunya per la qualitat de la seva documentació, l’antiguitat de la qual remunta als primers temps de la dominació carolíngia.

Una mica més al sud s’obre el gran espai del Pati Palau, que deu el seu nom a l’enorme edifici del Palau Episcopal, símbol del poder dels prelats urgellencs, que tanca la gran plaça pel sector de llevant. I també hi trobem, modestament arraulit a una cantonada de la impressionant residència episcopal, l’edifici dels antics jutjats, a la façana del qual hi ha diversos escuts heràldics de reis i bisbes, que ens indiquen la data de la seva construcció, allà cap a finals del segle XVIII. Per continuar amb la descoberta del casc antic avançarem a partir del carrer de Sant Roc fins el carrer dels Canonges.

© 2019 La Seu Medieval · Tots els drets reservats · Política de cookies

Escriu la paraula o paraules que vols cercar