Punt d’interès

1.2. Els constructors

Des del segle VI, tres antics temples han precedit en el mateix emplaçament l’actual catedral de Santa Maria, que va ser construïda sobre una catedral anterior promoguda pel bisbe Ermengol.

Cap a 1110, amenaçant ruïna l’antiga catedral, el bisbe Ot d’Urgell va promoure la construcció d’una de nova. La gran empresa, que mai no veuria acabada el seu promotor, va ocupar successius mestres d’obres, que determinaren l’aspecte de la catedral, especialment vinculat a l’estètica del romànic del nord d’Itàlia i de la Renània.

Grans carreus de granit, extrets de canteres properes a la Seu i, en alguns sectors de l’edifici, combinats amb carreus de gres vermellós, basteixen un edifici massís que, en determinades circumstàncies, ha fet també les funcions de fortalesa.

L’any 1175 Ramon Lambard era contractat com a mestre d’obres amb la missió de finalitzar les obres, tancar les voltes i acabar les torres i els campanars. No era italià, com podria suggerir el seu cognom, sinó de Coll de Nargó.

L’any 1196 el comte Ramon Roger de Foix va saquejar la catedral i la va empobrir fins al punt que les obres es van interrompre i no es tornarien a reprendre dins de la línia estilística del romànic.

© 2019 La Seu Medieval · Tots els drets reservats · Política de cookies

Escriu la paraula o paraules que vols cercar