El Museu Diocesà d’Urgell agrupa un interessantíssim conjunt artístic procedent de les diferents parròquies del bisbat d’Urgell. Les peces exposades comprenen un període que va del segle X al segle XVIII.
Perfectament representatives de l’art romànic són les pintures murals de Baltarga, a la Cerdanya, i d’Estaon, Isavarre i València d’Àneu, al Pallars Sobirà, així com el Crist d’Olp o les talles de les marededéus de Carague, Cortscastell i Ginestarre. En aquest apartat, cal fer esment també a la butlla en papir del papa Silvestre II, de l’any 1001, de prop de tres metres de llargada.
L’art gòtic té dues obres mestres en el retaules d’Abella de la Conca, de Pere Serra, i el curiós retaule de pedra de Sant Bartomeu de Cubells. Així mateix, cal destacar també les tombes dels inquisidors Ponç de Planés i Bernat de Travesseres, morts violentament a Castellbò al segle XIII.
Així mateix, destaca l’urna de plata de sant Ermengol, que suposa el punt culminant de l’orfebreria barroca catalana.
Una explicació a banda mereix el còdex il·lustrat del Beatus de la Seu d’Urgell, que per a molts és la peça estrella del Museu Diocesà.
