A l’edat mitjana, en un moment d’expansió demogràfica i econòmica al Pirineu, el nucli de la Seu d’Urgell s’articulava a través de l’eix que actualment configura el carrer dels Canonges.
La potència econòmica d’aquest eix es va configurar a partir d’una activitat cabdal per al desenvolupament econòmic de tot el territori, l’explotació ramadera i el negoci de la carn. En tot el carrer abundaven els carnissers, poderosos negociants que s’havien enriquit amb el negoci de la carn i, com en l’actual indústria, necessitaven una sèrie d’equipaments i serveis que permetien el bon desenvolupament de la seva activitat, com ara l’escorxador o la salneria, un magatzem de sal a l’entrada de la vila on s’emmagatzemava la sal provinent de Cardona, que era un producte bàsic per a la conservació de la carn. Al peu del carrer es trobava també la calcineria, on eren eliminats els residus orgànics d’aquesta activitat amb l’aplicació de calç viva.
Junt amb el negoci de la carn, hi havia altres sectors pròspers a la Seu d’Urgell medieval que també depenien de l’activitat ramadera, com ara els fabricants de tapins i els sabaters, que depenien de la pell i els cuirs del bestiar per fabricar els seus productes.
A la part alta, però, el carrer canviava de fesomia: era la part ocupada pels palauets dels bisbes i els canonges que, a partir de finals del segle XIII, van abandonar la seva residència comuna al voltant de la catedral per anar a viure a aquest carrer. D’aquí li ve el nom.
