Es tracta d’una fortificació avançada del conjunt fortificat de Castelciutat. El nucli principal és una torre prismàtica culminada amb una terrassa. La planta inferior té espitlleres i una tronera de petites dimensions. Una sòlida volta aguanta la solada de la terrassa, que tenia canoneres obertes als quatre vents, de les quals en resten dues d’íntegres, per emplaçar, com a mínim, una peça d’artilleria de gran calibre. Aquesta posició alçada per l’artilleria permetia abastar un ampli entorn. Probablement el canó s’havia de girar i reubicar en funció de la zona que es vulgués batre.
L’entorn immediat de la torre presenta defenses complementàries i serveis per a la guarnició de l’emplaçament. El moment de construcció es incert però hem de considerar que es va bastir quan es construïa el conjunt fortificat de Castellciutat, a l’entorn del 1692.
