És la fortificació principal del sistema defensiu de Castellciutat. L’emplaçament es va bastir sobre les restes de l’antic castell dels comtes d’Urgell a partir de 1692, fet pel qual va caldre traslladar el poble de Castellciutat al seu emplaçament actual.
Les contínues topades entre els regnes de França i Espanya, així com la presa de la Seu d’Urgell pels francesos, van portar a reforçar les defenses de frontera, i el turó de Castellciutat era un dels espais més adecuats.
El complex de la fortalesa comptava originàriament amb quatre baluards, mitges llunes avançades, casernes, magatzems i una capella. En el seu moment, fou una fortalesa ben emplaçada, i un un referent important durant la Guerra de Successió. El general Josep Moragues en va ser el Governador militar i la va haver de rendir el 1713 a les tropes borbòniques.
El complex també va conèixer situacions bèl·liques en relació a la Guerra Gran de 1794, i més tard va patir l’atac de les forces napoleòniques, va tornar a ser assetjat el 1822, i encara el 1875 quan les forces governamentals van atacar als carlins que s’havien emparat de la fortalesa. A l’actualitat les antigues estructures formen part d’un complex hoteler.
