Els aiguats de 1982 van provocar inundacions desastroses a la Seu d’Urgell que van obligar a realitzar una intervenció global a la llera del riu Segre i ordenar els espais del riu propers a la ciutat.
Aquestes consideracions van coincidir en el temps amb l’elecció de Barcelona com a seu dels XXV Jocs Olímpics, en el decurs dels quals la Seu d’Urgell seria la subseu de la celebració de les proves d’aigües braves.
La construcció del Parc Olímpic del Segre, vertebrat per un nou canal que derivava d’aquest riu, es va inaugurar l’octubre del 1990. L’obra va permetre la urbanització harmònica d’un entorn proper a la ciutat i va consolidar un equipament esportiu important.
El Parc del Segre serveix per practicar piragüisme en aigües tranquil·les o braves, o en eslàlom, en clau lúdica o competitiva. Compta amb dos canals de piragüisme, el d’aigües tranquil·les, de 800 metres de llarg, i el d’aigües braves de 500 metres. Un sistema de remuntadors mecànics i la regulació del cabal de l’aigua asseguren la pràctica esportiva durant tot l’any.