Fins ben entrat el segle XIX, l’església de Sant Domènec formava part del convent dels dominics de la Seu d’Urgell. L’ordre dels predicadors o dominics havia assolit un gran protagonisme en el context de l’enfrontament de l’Església catòlica contra el catarisme, que es va implantar amb força a l’entorn de la Seu d’Urgell a partir del segle XIII. El primer convent dels dominics urgellencs va estar ubicat fora muralles, a l’extrem nord del barri de Capdevila, però l’any 1364, amb l’ampliació de les muralles de la ciutat, aquest establiment va haver de ser enderrocat. Els dominics van ser traslladats intramurs i se’ls va cedir la vella església romànica de Sant Miquel, on van començar a construir un nou temple el 1409.
L’església segueix els criteris de l’arquitectura gòtica catalana, amb una obra exterior molt austera i exempta de decoració. En contraposició, l’espai interior és ampli i espectacular, en la línia del gòtic conventual de l’Europa meridional. Té una sola nau i un absis de planta poligonal.
Amb la desamortització dels béns eclesiàstics de Mendizábal, l’any 1836, el convent de la Seu d’Urgell fou suprimit i l’antiga església conventual, durant un temps abandonada, fou església parroquial entre 1922 i 1936. Durant la Guerra Civil l’església va ser saquejada i el seu campanar destruït. Després del conflicte va ser utilitzada com a instal·lació militar i després va ser novament abandonada. Retornat al municipi, les obres de recuperació del temple com a sala d’activitats culturals es van dur a terme durant la dècada de 1990.
