L’existència de molins fariners a l’entorn de la Seu d’Urgell és documentada des del segle XII, tot i que segurament era anterior. La majoria es dedicaven a la mòlta de cereals, malgrat que també n’hi havia de drapers. La instal·lació dels molins aprofitava l’extensa xarxa de recs que s’alimentaven de l’aigua de la Valira.
El Molí de Soldevila té els seus orígens a mitjans del segle XVI i respon a la iniciativa de construir, per part dels cònsols de la ciutat, una sèrie de molins que procuressin ingressos al municipi. L’any 1691 el molí de Soldevila va ser destruït i no es reconstruiria fins a 1726. Probablement les restes actuals es corresponen amb aquesta darrera construcció.
