Cal Tarragona va pertànyer a una de les famílies més influents de la Seu a finals del segle XIX començaments del XX. L’any 1936 un grup de milicians va entrar a la casa i va endur-se a mossèn Lluís Tarragona de Gomar i, juntament amb el seu germà Ignasi de Tarragona, foren afusellats.
Cal Calçot es construeix l’any 1925, a partir de la unió de dues cases: cal Silvestre i cal Claverol. Era propietat de la família Rebés, una família dedicada al negoci de la banca.
Cal Patalín és una construcció de 1847 promoguda per un cafeter d’origen francès, Juan Luis Ferran. El seu nom, Patalín, respon al sobrenom que la població de la Seu va imposar al seu propietari. L’any 1936 va ser escenari d’un tiroteig entre milicians i Àngel Ballará, armer que tenia la botiga en els baixos de la finca.
Cal Don Llorens és un edifici construït per una de les famílies més riques de la ciutat a cavall dels segles XIX i XX: els Llorens. Tot l’edifici està profusament ornamentat de manera eclèctica, segons l’estil arquitectònic que predominava a finals del segle XIX.
Cal mossèn Andreu és una edificació de 1879, que va ser adquirida pel que seria posteriorment per la Caixa d’Estalvis i Pensions. Aquesta entitat va obrir una primera oficina a la Seu l’any 1920. Va ser l’any 1931 quan es va remodelar l’edifici i s’hi va traslladar l’oficina bancària.
Cal mossèn Poldo és un edifici de principis de segle XX, que actualment conté l’anomenat Espai Ermengol, un equipament que concentra les funcions d’oficina de turisme i de Museu de la Seu d’Urgell.
